TÉNTOL versarà sobre la música i cercarà les paraules més sonores de les Balears fent especial èmfasi en la riquesa lingüística de les Illes. Coneixerem, entre d’altres, d’on provenen les paraules ximbomba, guitarra o trempar; quines cançons es canten arreu de les Illes o quins instruments són els més autòctons.

En aquest programa dedicat als gentilicis, topònims i malnoms, el convidat serà l’actor i guionista Toni-Lluís Reyes a qui sotmetrem al particular paraulòmetre.

A Téntol! ens posam romàntics i intentam conèixer com de festejadors som a les Balears. Recorrerem les illes a la recerca del vocabulari que utilitzam en situacions d'aparellament. Perquè en la tercera entrega de TÉNTOL serem com l’ase de’n Mora, que de tot el que veu s’enamora. Coneixerem, per exemple, que 'Festejar' és un concepte ja documentat al segle XIV i que literalment significa “fer festa moltes vegades”.

A Téntol! tendrem la mirada posada en el cel i intentarem trobar paraules, dites i anècdotes sobre el temps. Per exemple, sabíeu que el concepte de pluja es pot dir de moltes maneres?, de vegades, s'ha definit de la manera més literal, com a 'aigua de cel' o a Eivissa quan plou directament diuen que 'ha caigut aigua'.

N’hi ha que són “cul i merda” i n’hi ha que són “com el ca i el moix”, en el programa d’aquest diumenge 23 de febrer cercarem paraules, expressions i curiositats sobre el llenguatge que fa referència a l’amistat, ah! I a l’enemistat, també.En aquest programa dedicat a l’amistat, el convidat serà el periodista Xisco Nadal a qui sotmetrem al particular paraulòmetre.

Aquest diumenge primer de març celebram la balearitat a Téntol amb un programa dedicat a la comunicació. I és que la comunicació és molt més que dir paraules. Hi ha moltes estratègies que s’utilitzen per a procurar l’harmonia i la convivència. Un exemple clar és que quan deim “com anam?” sempre responem (que) “bé”, per evitar situacions incòmodes.En aquest programa dedicat a la comunicació, la convidada serà la periodista de Formentera i cap d’Esports IB3, Maria Mayans, a qui sotmetrem al particular paraulòmetre.

Aquest diumenge a TÉNTOL tractarem les paraules més malsonants que es diuen a les Balears i explicarem les seves curiositats. No vos ofengueu perquè direm insults, flastomies o paraulotes

A TÉNTOL recorrerem les Balears a la recerca d’aquelles paraules relacionades amb la casa i les parts d’una casa. Mostrarem les paraules i expressions que s'amaguen a les cases de les Balears, per exemple, el primer que trobam a moltes cases un cop hem passat la porta del carrer és... una altra porta. D’aquest espai en deim Batiport, un nom format pels mots batre i porta. En aquest programa dedicat a la casa, la convidada serà l’actriu Lina Mira a qui sotmetrem al particular paraulòmetre.

Quins són els jocs més populars de les Balears? , han canviat molt els jocs i les formes de jugar? Aquesta setmana a TÉNTOL recorrerem les Balears a la recerca d’aquelles paraules i curiositats relacionades amb el joc. En aquest programa dedicat al joc, la convidada serà l’esportista Elena Gómez a qui sotmetrem al particular paraulòmetre Però anau alerta, que com diuen: "el joc, el llit, la nit i el foc no s’acontenten mai amb poc". I és que un joc és l’acció de jugar. Però hi ha moltes maneres de jugar, per exemple, quan s’estableix un pacte en el qual es juga una quantitat de doblers o el compliment d'una promesa, es diu que es fa una “juguesca”. Aquest mot ve format a partir de la paraula “jugar” i “gresca”, que era un joc d’atzar que es jugava amb daus durant l'edat mitjana.

Què són les onomatopeies, i quines feim servir a les Balears? Ai, meu, meu!, bub-bub, que te creus que te crec, ou, quiquiriquic, coc-coc, bum, paf, plof, puf, tites, uro!, pim-pam-pum, vos sonen? Idò, les recollim i explicam aquest diumenge a TÉNTOL. En aquest programa dedicat a les onomatopeies, el convidat especial és el músic Tomeu Penya a qui sotmetrem al particular paraulòmetre.

Ja sabem que per fer, es pot fer de tot i precisament el verb 'Fer' és el protagonista d'aquesta setmana a #TéntolIB3.Que si fer foc, fer feina, fer dinar, fer una volta, fer el llit, fer herba, fer net, fer coa, fer pinya, fer una estona, fer un mosset, fer-ho, fer miques, fer mangarrufes, fer hontes, fer ganes, fer fer, vaja, que tot es pot resumir en fer i desfer, anar i venir i buidar i omplir.

Tenir possibles, tenir-ne molts, tenir nyoc, ser un estufat, un botifarra, un bufarell o un bufa. De casa bona, de Can Verga, de Can Ruma?, més doblers que pèl, tenir blat a cambra, els ronyons closos o tenir més sous que una peça són maneres de dir que una persona maneja molts de doblers. I és que, els doblers són importants per al dia a dia i, com a tals, tenen una gran presència en el nostre llenguatge. En el programa de diumenge 17 de maig parlarem de riquesa lingüística i la posarem en valor. En el programa de TÉNTOL dedicat als DOBLERS, la convidada especial és l’actriu menorquina Laura Pons a qui sotmetrem al nostre particular paraulòmetre.

‘Willkommen, Bienvenue, Wellcome!’, aquest diumenge 31 de maig a les 21.30 h a TÉNTOL viatjarem per les paraules relacionades amb una activitat molt important per a les nostres illes: el turisme. Algunes curiositats lingüístiques és la creació de nous topònims per atreure turistes, que volien substituir els noms tradicionals. A Menorca, per exemple, trobam ‘s’albufera des Grau’, que s’ha acabat anomenant ‘Shangri-la’. En el programa de TÉNTOL dedicat al TURISME, la convidada especial és l’actriu Tita Planells a qui sotmetrem al nostre particular paraulòmetre.